GAY.CAT
b a r c e l o n aEL BOTIN
Estic intentant no riure massa mentre escric aquest post boti perque nomes em venen ganes de riure o plorar respecte a el botin que en properes setmanes s’ha de repartir en un lloc anomenat ESPANYA segons uns i ESTAT ESPANYOL segons uns altres.
Com als diaris i al telenoticies ja es parlara molt de quantitats de quan ens toca i de quan ens deixa de tocar em fixare mes a la part grotesca i burlesca per no dir un xic dantesca – ja se que no ve al cas pero rima – de tot això que s’anomena acord de finançament autònomic des del govern espanyol o simplement acord de finançament des del govern català.
Si no ho entés malament, i potser així sigui, el govern central repartirà uns extras a totes les comunitats autònomes. D’aquesta manera es podria assolir el que diu L’Estatut (això d’assolir és un dir però vaja tot depèn de que digui cada força política catalana sobre això) i al mateix temps donar uns dinerets a les altres comunitats autònomes perquè tothom estigui content.
Pel que es veu des de Catalunya el que es vol és que estem per sobre de la mitjana espanyola la qual cosa em fa pensar que els catalans som gent gent llesta i amb molt de seny i de fet seria molt preocupant que vulguessim estar per sota de la mitjana (cosa que sembla ser la situacio en què hem estat tot aquest temps però sembla ser)
Tenint la sensació, i només és una sensació que a l’estat hi ha 17 comunitats autònomes per poder donar certa autonomia a qui en realitat hagués volgut més tinc la sospita que si Catalunya vol estar per sobre de la mitjana llavors totes les altres comunitats també voldran estar per sobre de la mitjana la qual cosa tampoc sembla quelcom molt estrany.
L’estrany seria que alguna comunitat digués: mira, nosaltres ja hem estat prou per sobre. Ara volem estar uns anyets per sota …
Deixant de banda les dificultats matemàtiques que suposa que tothom estigui per sobre de la mitjana també em crida l’atenció que ara Catalunya sigui acusada de voler la que més i coses així. Des de Catalunya evidentment la visió és la contrària.
De fet sentint parlar al govern central un veu que van molt en compte de contentar a tothom. Tinc la sensació com si estiguessin dient: els hi donarem més diners als catalans encara que son una comunitat rica però no us preocupeu que també us donarem més a tots.
Suposo que això acabarà com sempre: ningú estarà content. Aquí tindrem la sensació que ens donen menys del que ens pertoca i a les altres comunitats que tot el diner ens el emportem cap a Catalunya.
Qualsevol diria que els diners ens els regalen!
Sento haver iniciat aquest post, Ho he fet amb interes i ho acabo cansat. Porca misèria!
L’estrany seria que alguna comunitat digués: mira, nosaltres ja hem estat prou per sobre. Ara volem estar uns anyets per sota …
De fet sentint parlar al govern central un veu que van molt en compte de contentar a tothom. Tinc la sensació com si estiguessin dient: els hi donarem més diners als catalans encara que son una comunitat rica però no us preocupeu que també us donarem més a tots.
NAKAMURA
This is a post for visitors from Japan. Other people are also welcome. I just have read that a Japanese footballer called NAKAMURA has become a new player of ESPANYOL. I also have read that this has brought a lot of attention from Japan.
At the same time we all know that Japaneses people are famous in Barcelona for his love for Gaudí architecture.
MOREOVER … GAY.CAT has A VERY BIG REASON to have in mind JAPAN.
When I was younger I met a Japanese boy in Barcelona. We used to speak Catalan because he was learning Catalan. The night when we met he ended quite drunk. This was not my case. So we left a famous gay disco and we began walking through Gran Via. We were embraced and one of the reasons was because he was drunk and could not move much. At one point we passed a terrace. Then three macho men disliked us to be free to be together and they followed us. They began to call us maricones (faggots) and I was quite afraid. My Japanese companion was so drunk he could not run not even realise the danger. So, I did not know what to do. So, I just decided to stop and wait for the macho men to reach us and attack us.
So, we stopped and waited for them. Then, they stopped following us and went back. Two mariquitas had showed to to three homophobic macho men something that made them change their behaviour. I wonder what was it …
To end I just have to say that I admire people being polite and Japanese people are one of the most polite and educated people I have ever met. At least the ones who come to Barcelona!
When I was younger I met a Japanese boy in Barcelona. We used to speak Catalan because he was learning Catalan. The night when we met he ended quite drunk. This was not my case. So we left a famous gay disco and we began walking through Gran Via. We were embraced and one of the reasons was because he was drunk and could not move much. At one point we passed a terrace. Then three macho men disliked us to be free to be together and they followed us. They began to call us maricones (faggots) and I was quite afraid. My Japanese companion was so drunk he could not run not even realise the danger. So, I did not know what to do. So, I just decided to stop and wait for the macho men to reach us and attack us.
So, we stopped and waited for them. Then, they stopped following us and went back. Two mariquitas had showed to to three homophobic macho men something that made them change their behaviour. I wonder what was it …
SOFIA LOREN
Aquest diumenge vespre Sofia Loren estarà a Barcelona per inaugurar el creuer MSC Splendida. A la inauguració també hi haurà el tenor Josep Carreras. El post que vaig fer fa uns dies sobre un creuer de nit amb el seu video corresponent va ser casualitat. O això em sembla!
Parlant de Sofia Loren me’n recordo d’una pel.lícula que va fer, UNA GIORNATA PARTICULARE, que casualment s’escau perfectament per comentar-la en un web com GAY.CAT.
La pel.lícula d’Ettore Scola està ambientada a la Roma de 1938. Adolf Hitler visita Roma. Els edificis es queden buits. La família d’Antonieta (Sofia Loren) la deixa sola a casa per anar a veure al mandatari alemany. D’una manera casual Antonietta es veu amb el seu veí Gabriele (Marcello Mastroianni) que ha estat acomiadat de la ràdio per homosexual. Una pel.lícula inobidable.
La Ciociara també em va agradar bastant. La pel.lícula és de Vittorio De Sica i està basada a l’impactant novel.la d’Alberto Moravia.
““Parece-me uma conversa um pouco gay”
Doncs a GAY.CAT, la conversa de Mourinho “parece-me um poco homofoba”.
JA N’HI HA PROU DE QUE ENS INSULTIN! JA N’HI HA PROU DE HOMOFOBIA AL FUTBOL!
STOP HOMOPHOBIA IN FOOTBALL!
Quina sort que com als diaris i a la tele dediquen tan d’espai i temps al futbol segur que tambe dediquen espai i temps a parlar d’aquest cas d’homofobia. No tinc cap .. dubte …
BARCELONA, VENEZUELA
Hace unas horas GAY.CAT ha recibido una visita desde Barcelona. Esta vez, sin embargo, en lugar de leer Barcelona, Catalonia he leido Barcelona, Anzoategui. Era la primera vez que GAY.CAT era consciente de recibir una visita de la otra Barcelona.
He de decir que ya sabia de la existencia de otra Barcelona en Venezuela pero el hecho de recibir una visita desde alli ha sido una grata sorpresa:
Mirando la wikipedia he quedado maravillado con edificios como la catedral o el hecho de que haya unas ruinas de Felip Neri. De hecho tambien hay playa (supongo que Joan Orpi al poner el nombre de Nueva Barcelona debio tener presente este pequeño detalle)
La poblacion por lo que leo es de un medio millon de habitantes. Tengo curiosidad en saber si hay locales de ambiente en esta Barcelona independiente de Madrid desde hace mas de un siglo. En caso de haberlos y saberlo ampliaria este post con detalles sobre estos locales barceloneses (se dice asi en Venezuela?) Por ahora solo he encontrado este video sobre la carpa catedral. No se la gente de Barcelona y Venezuela en general como se toman canciones como la del video pero a mi me parece de una gran tristeza y muy nostalgica. ¿me lo parecera a mi o quiza es que quienes lo cantan lo cantan con mucho sentimiento?
De hecho ahora me acabo de acordar de DEVORAME OTRA VEZ …:
V.O.S, DE CESC GAY
Quan cerco informacio a Google posant la paraula GAY sempre trobo noticies relacionades amb RUDY GAY, GAY-PRAT, etc que no tenen res a veure amb el que cerco.
Aquesta vegada el resultat que trobo es noticies relacionades amb CESC GAY i en aquest cas en esser CESC GAY un director de cinema catala i en haver vist pel.licules anteriors seves doncs m’agrada molt fer un post sobre la seva nova pel.licula V.O.S. que s’estrena el 10 de juliol de 2009, el mateix dia que s’ha escrit aquest post per cert.
Aqui hi ha una “toma falsa”:
Sembla que l’accio transcorre a Barcelona, una rao mes per que personalment m’interessi la peli.
Aqui teniu una entrevista a Cesc feta per noticine.com:
Sobre la pel.licula aixo es pot llegir a La Vanguardia:
“La película es una adaptación de la obra teatral de Carol López y el realizador barcelonés ha contado con el mismo cuarteto de intérpretes que actuaron en los escenarios españoles en 2005: Ágata Roca, Paul Berrondo, Andrés Herrera y Vicenta Ndongo. “La actitud de Carol López y de los actores fue de generosidad y respeto hacia mi trabajo, que facilitaron, ya que conocían los diálogos a la perfección”, apunta el director.
El filme cuenta la historia de dos parejas jóvenes y la forma en que sus relaciones afectivas se entrelazan en un juego que salta con facilidad de la realidad a la ficción. La vida cotidiana de los personajes se diluye en el rodaje de la película que ellos mismos protagonizan.”
En aqui teniu el trailer en versio catalana (el primer que he posat devia ser en castella?):
A la pel.licula es parla en catala, euskera i castella. Tambe hi ha una versio doblada feta per ells mateixos, segons diu Cesc Gay a El Mundo. Sera una versio molt currada per a que es mantingui un minim de bilinguisme.
A levante-emv.com llegeixo el seguent sobre els personatges:
“El personaje central, Clara, interpretado por Ágata Roca, es una joven insegura que al no encontrar una relación estable le propone a su mejor amigo tener un hijo con el y “nada más”. Manu, su amigo encarnado por Paul Berrondo se dispone a aceptar la propuesta porque piensa que no podrá encontrar pareja. El otro personaje, Ander, interpretado por Andrés Herrera, es un profesor universitario y guionista indeciso sobre su relación porque no sabe qué hacer con su compañera, Vicky, Vicenta Ndongo, quizá la más madura emocionalmente de todo el grupo, sabe lo que quiere pero intuye que algo no encaja en su relación con Ander.”
Agata Roca a la vida real esta casada amb en Cesc i a mi m’es familiar per Jet Lag. A la foto d’abaix podeu veure d“esquerra a dreta a Paul Berrondo, Vicenta Ndongo, Agata Roca i Andres Herrera.
QUINA IMATGE!
Veig a La Vanguardia un banner d’un web que tambe pertany al grup Godo. El banner anuncia el web www.enmemoria.com
Per curiositat m’apropo i nomes entrar veig que han triat un color, el marro, molt adient amb un dia de tardor. El que mes em crida l’atencio es on diu BUSCAR UN FALLECIDO. Aquesta eina sembla prou util. M’imagino algu o alguna fent-la servir cada dia. Al web hi ha unes quantes pestanyes tals com CEMENTERIOS CELEBRES, TUMBAS FAMOSAS, CULTURA FUNERARIA. Dins de l’apartat HISTORIA es parla sobre la mort de JOHN LENNON.
Ahir mentre veia INFIDELS vaig pensar en la falsa sensacio que tenim de perdurabilitat. A la serie acaba morint l’amor de la noia que en principi suposaven que havia de ser la que s’havia de morir abans per la seva malaltia.
Abans d’Internet, quan algu es moria, deixava una herencia i potser algun objecte o fet, etc que farien que el recordessim durant anys i anys. Em refereixo a reis, reines, faraons, faraones, escriptors, navegadors, criminals, per exemple.
Ara amb Internet sembla que en principi qualsevol pot deixar el seu record per la posteritat … o no. En principi, pot haver gent que hagi mort i nosaltres encara estiguem visitant la seva web o blog durant un temps. Aixo em va passar fa uns mesos i va ser una experiencia insolita.
De totes maneres aquests blogs o webs nomes perduren per un temps bastant limitat. No se si ja us ha passat pero a mi no es la primera vegada que un lloc on tinc allotjat les meves pagines desapareix. Per exemple, d’aqui a uns mesos GEOCITIES deixara d’existir. Qualsevol que tingui un compte en alla i no faci res ho perdra tot. Fa uns anys em va passar quelcom semblant a TALKCITIES. Clar que llavors crec que no van avisar.
Aixi, per exemple, aquest blog de WORDPRESS, algun dia deixara d’existir. WORDPRESS tancara, canviara de propietaris o simplement requerira alguna condicio a l’usuari que l’usuari no voldra o no podra – la mort, la mort! – satisfer. O passara algun altre esdeveniment.
Una manera de fer que un web o blog perdures seria contactar amb algun web especialitzat en el qual es preocupen de que el web perduri durant uns anys despres de pagar una quantitat. Pero fins i tot aquesta pagina especialitzada pot fer fallida.
Fins i tot els dominis poden desapareixer. Qui diu que d’aqui uns anys existira el domini .com o .cat. No potser que hi hagi una restructuracio d’Internet?
Una altre possibilitat d’intentar transcedir junt amb les webs seria crear cementiris tecnologics. En comptes de tenir una lapida els “ninxos” (?) tindrien pantalles de plasma. El cementeri s’encarregaria de cuidar de les restes del difunt i de les seves webs (que tambe tindrien access a traves d’Internet)
M’imagino una visita de nit a un cementiri tecnologic tot ple de pantalles de plasma on veiem fotos, textos de cada difunt. Amb unes flors davant de la pantalla, en un costat, fosques i fent ombres mogudes pel vent. Una especie de Times Square de la Mort. Quina visio des de la Ronda Litoral d’un Cementiri de Montjuic ple de petites pantalles plenes de vida i mort. QUINA IMATGE!
GAY.CAT ACCEPTA ANXOVES I ALTRES REGALS!
No cal que us digui de que va aixo de les anxoves perque suposo que ja us heu assabentat. De totes maneres veient el gran exit que ha tingut la promocio de l’anxova cantabra he pensat que podria fer promocio d’allo que se’m regales! En comptes de fer posts sobre allo que se m’acut podria fer posts relacionats amb els regals que se’m fecin.
Aixi, per exemple, si el govern australia em regales una estada de luxe a Australia durant un mes amb totes les despeses pagades doncs a GAY.CAT parlaria d’Australia durant un mes i fins i tot mes. Pero tampoc cal que els regals siguin tans luxosos. Tambe podria promocionar, sense cap problema, productes basics del Dia. Aixi, un regalet d’uns simples iogurs del dia seria prou per fer un post sobre el plaer d’assaborir aquests iogurts.
El govern de Canaries tampoc crec que fes cap mal regalant-me un viatge a Maspalomas. Els hi asseguro que parlaria molt be de les seves platges. Des de Formentera i Eivissa tambe podrien fer-me algun regalet.
Tampoc trobaria inacceptable que el mateix Obama m’invites a la Casa Blanca per unes setmanetes. Suposo que amb aixo n’hi hauria prou per fer posts lloant tot el que Obama ha fet o fara per la comunitat lgtb.
Quins mes regals acceptaria de bon grat? A veure, a veure …
Ja ho tinc! Una nit a l’Hotel Arts. Els hi prometo fer un post multilingue parlant meravelles de les vistes des de l’hotel.
L’Elton John tambe podria tenir la deferencia de regalar-me una simple entrada al seu concert a Barcelona. A canvi faria uns quants posts previs parlant sobre ell i l’oportunitat unica de tornar-lo a veure a Barcelona.
Ferran Adria tambe s’ho hauria de replantejar i convidar-me rapidament al seu restaurant per a que GAY.CAT faci el post pertinent.
Tampoc estaria malament que la Unio Europea em regales nits d’hotel en diferents pobles i ciutats de la unio durant un temps indeterminats per a que GAY.CAT pogues descriure com es viu l’homosexualitat arreu d’Europa.
Els russos, els americans i els europeus potser es podrien posar per una vegada a la vida d’acord i regalar-me una estança curteta a l’estacio espacial internacional. A canvi intentaria fer un post des de la mateixa estacio si arribo a acostumar-me a la manca de gravetat.
Les botigues de roba tampoc haurien de ser alienes a poder-me regalar el que volguessin. No m’importaria pas lliur roba de qualsevol marca mentre m’arribi en forma de regal. Encara que fora d’agrair que alguna de les botigues estigues a Passeig de Gracia.
El Corte Ingles o l’FNAC de Plaça Catalunya tambe podrien considerar fer-me algun regalet tecnologic a canvi d’uns petits posts lloant la seva generositat. Un ordinador d’ultima generacio, junt amb una camara i videocamera i un mobil d’ultima generacio serien bons regals.
En aquests moments que no es venen pisos tampoc faria un lleig a alguna constructora que em regales un piset. De fet no cal que sigui gran cosa. Em conformo amb un atic mitjanament gran al costat de La Pedrera i si no pot ser a Barcelona doncs suposo que em conformaria amb algun xalet nou de trinca al passeig maritim de Sitges.
Tots els teatres de Barcelona tambe podrien anar considerant en convidar-me a les seves primeres funcions. En aquest cas, si la funcio m’interesses no tendria cap problema en assistir-hi i fer un post.
Els cinemas de Barcelona tambe haurien de regalar-me alguna entrada de tant en tant a canvi d’un post a favor de tal o qual pel.licula.
Parlant mes sobre l’ambient doncs no m’importaria coneixer llocs d’ambient pero no pas de Barcelona sino a nivell mundial. N’hi hauria prou que em regalessin el viatge, l’estança i l’entrada al local perque parles meravelles sobre aquests locals.
Animo a tots els llocs esmentats que no tinguin complexos i comencin inmediatament a fer-me regals! No se’n penediran!
Ah!!! I m’oblidava calçotets tambe! No seran pas marca GAY.CAT pero tambe els promocionare junts amb els de la casa!
El govern de Canaries tampoc crec que fes cap mal regalant-me un viatge a Maspalomas. Els hi asseguro que parlaria molt be de les seves platges. Des de Formentera i Eivissa tambe podrien fer-me algun regalet.
Els cinemas de Barcelona tambe haurien de regalar-me alguna entrada de tant en tant a canvi d’un post a favor de tal o qual pel.licula.
VICKY CRISTINA BARCELONA by WOODY ALLEN
