Arxivar per octubre, 2010
CONTRADICCIONS, MIQUEL ABRAS
Quan a TV3 ens anuncien INFIDELS a vegades es pot sentir aquest song:
De fet de MIQUEL ABRAS també conec CRIDA:
QUEER KISSING FLASHMOB
Hace unas horas he recibido un comentario donde se menciona un evento llamado QUEER KISSING FLASHMOB. Este evento no tiene nada que ver con ninguna idea que yo haya tenido pero contiene dos aspectos con los cuales me identifico:
A: Hacer algo cuando llegue el Papa a Barcelona para defender los derechos LGBT
B: Hacerlo de una manera relajada y sin gritos ni malos rollos.
Pues bien, este evento del QUEER KISSING FLASHMOB reune estos dos aspectos.
Os dejo enlace al blog:
http://queerkissingflashmob.wordpress.com/
———————–
Acaba de passar una cosa raríssima. GAY.CAT té molts pocs visitants però ha passat una cosa que potser demostra que encara que un tingui pocs visitants potser n’hi ha prou amb això … Bé de fet segurament no tinc res a veure però us explico el que ha passat:
Fa uns hores he fet aquest post i un altre en català al blog de blogspot. Doncs bé, resulta que ara aquest QUEER KISSING FLASHMOB és notícia en molts llocs com EL MUNDO, etc! Quan he fet els posts fa unes hores aquest QUEER KISSING FLASHMOB no era notícia. Faig els posts i als pocs minuts el QUEER KISSING FLASHMOB és notícia a un munt de llocs importants! No sé pas si jo he tingut res a veure amb això. Suposo que no però qui sap, potser sí … potser algú ha vist els tweets amb el meus posts … no ho sé. Bé, vaig a esbrinar què ha passat. No ho faig per vanagloriar-me sinó perquè si arribo a la conclusió que mitjans d’informació molt importants s’han fet ressó dels meus tweets (justament dels meus) això faria que li donés molta més importància a GAY.CAT deixant de banda que gairebé no rebi visites …
Related Articles
- About the Queer Kissing Flashmob in Barcelona (gaydotcat.blogspot.com)
INDIGÈNCIA TÈCNICA AL VALLÈS
Quan un està mort de son a vegades un llegeix coses rares i això m’acaba de passar … i com en una nit boja un pot acabar en un llit a l’altra banda de la ciutat … o bé … bé … en aquest cas no he acabat trobant-me en cap llit sinó que he acabat trobant quelcom molt millor: STRAPPED.
Bona Nit!
Related Articles
- A Dreamlike Tale of a Gay Hustler (movies.nytimes.com)
VENTDELPLÀ
Avui veurem a TV3 el darrer capítol de Ventdelplà. Com casi totes les coses en aquesta vida jo m’hi vaig enganxar quan ja feia anys que rutllava.
He d’admetre que en un principi no em va agradar massa. Estava acostumat a El Cor De La Ciutat i no em semblava una sèrie d’aquelles engrescadores.
De fet fins i tot era un embolic veure-la perquè sembla ser que només la feien els caps de setmana. I després no sé que van fer de fer-la diumenge i dilluns o no sé què. Per embolicar més la troca vaig començar a seguir-la realment amb interès a l’antic canal 300. El problema és que els capítols que feien eren capítols de fa mesos. Així em trobava que veia capítols dos cops a vegades ja vistos però a vegades no.
Un dels personatges que més m’agradava era un dels actors que feia de metge i que estava junt amb la filla de la Teresa. Fa poc l’he vist en un film del Festival de Sitges. Es diu Pablo Derqui i feia d’Enric.
El bar la Tramuntana amb els seus propietaris també em va fer gràcia.
Però ara me n’adona que totes aquestes sèries necessiten d’un temps d’adaptació. Quan ja portes uns capítols visionats llavors ja et trobes còmode però al principi no saps res dels personatges i tot sembla molt embolicat.
Amb aquesta sèrie vaig mirar bastant el web de la sèrie quan van parla de fer Can Rata un lloc gay-friendly. He d’admetre que aquest aspecte va fer que seguís la sèrie amb més atenció. Curiosament mentre veia Ventdelplà vaig seguir per ràdio la sèrie icònica de la BBC: The Archers. També transcorre en un poble pero des de fa dècades. Menciono The Archers perquè trobo que tant a Ventdelplà com a The Archers es dóna una visió de la gent de poble que a mi em sembla que no correspon amb la gent del poble. Trobo que a les sèries els personatges tenen una visió molt oberta i progressista que a la realitat no es dóna. Amb pobles com Ventdelplà gairebé sembla estúpid viure en una gran ciutat. Per desgràcia els pobles reals no són pas com Ventdelplà.
Emma Vilarasau no sé que fa però allà on surt fa que les coses funcionin. Me’n recordo de Nissaga de poder.
Bé, aquest post també s’ha d’acabar.
