Arxivar per HOMOSEXUAL
LA MÀ DE POLONIA
A vegades veus alguna cosa que et crida molt l’atenció i et sembla que serà quelcom de que es parlarà durant molt de temps. Això m’ha passat sovint i sovint m’he equivocat. Desconec si aquest serà el cas.
El fet és que avui han fet al Polònia un gag que m’ha semblant tan bo que he cregut convenient fer-li un post.
En el gag es troben els del programa SOTA TERRA de TV3 tot just sota La Generalitat. I llavors de sobte descobreixen … decobreixen una mà!
I la mà resulta que … es mou!
Fins aquí el gag ja es prou graciós.
Però llavors comencen a fer-li preguntes a la mà (si heu vist el programa d’arqueologia de Sota Terra entendreu una mica més perquè tot això de tantes preguntes) i aquesta va contestant.
Així , per exemple, per saber que la mà ´té relació amb Catalunya la mà mostra els quatre dits de manera allargada: són les quatre barres.
Després comencen a fer preguntes per saber quin tipus d’Homo és (Home Sapiens, etc) LLavors hi ha un moment que li pregunten Homosexual?
I la mà contesta d’una manera no tan sols molt graciosa sinó amb un doble sentit que és per morir-se de riure.
I tot el gag està fet amb una simple mà fent gestos adients.
Potser no veig molts gags però aquest gag m’ha semblat inoblidable. M’ha semblat genial.
Espero que aviat estigui al youtube per posar-ho en aquí.
27 de juliol: Ja l’he trobat!:
TODO EL DEBATE DEL SENADO ARGENTINO SOBRE EL MATRIMONIO GAY EN GAY.CAT
Acabo de caer en la cuenta que todo lo que se está hablando durante horas y horas en el senado argentino sobre el matrimonio gay puede ser un documento histórico de mucho interés para futuras generaciones. Porque , que yo sepa, nuca había oido hablar de ninguna sesión tan maratoniana hablando sobre un tema relacionado con los gays. El solo hecho que un senado de un país se tome esta molestia ya indica claramente de que algo se está moviendo en el mundo porque algo como lo que está pasando hoy en en senado argentino hubiera sido impensable hace unos años. Y sin duda fue el 28 de junio de 1969 una fecha que aun siendo de hace 40 años, nos ha traido hasta este debate.
He pensado pues que es necesario que se guarde un documento lo más completo de todo lo que se hablo durante este debate. Por escrito y con videos y audios. Porque lo que hoy parece un debate larguísimo e inerminable dentro de unas décadas será de mucho interés para que se sepa mucho sobre temas relacionados sobre la homosexualidad por ni más ni menos que los representantes de todo un pueblo como el argentino.
Intentaré pues a partir de mañana intentaré recoger lo que se dijo y poner videos y guardar todo esto como un tesoro. He leido algunas cosas que se han dicho y me parecen muy interesantes ya sea por lo que suponen de avance de los derechos de los gays o ya porque son una clara muestra de la gran influencia que tienen la reliión católica todavía hoy en día.
Os pongo aquí un ejemplo de cosas que se han dicho. Empiezo con una que me ha gustado mucho:
Eugenio Artaza (Encuentro por Corrientes): “He escuchado conceptos tan hermosos sobre el matrimonio que me dan ganas de casarme de nuevo. Todo eso va a seguir si votamos esta ley. Todo eso seguirá siendo feliz entre el hombre y la mujer. Pero también hay otras personas en la diversidad a la cual hoy le estamos dando derechos. Ellos también tienen que tener ese mismo derecho. No veo por qué tenemos que hacer tanto esfuerzo para obstruir que otras personas tengan ese mismo derecho”.
LA BIOGRAFIA DE SALVADOR ESPRIU
Quan pensem en la literatura anglesa podem pensar en Oscar Wilde. Quan pensem en la literatura castellana podem pensar en Federico García Lorca. Tanmateix quan pensem en la literatura catalana no podem pensar en Salvador Espriu.
D’aquí uns anys sembla ser que sortirà una biografia de Salvador Espriu. Tinc ganes de veure que es diu. La darrera vegada que vaig sentir parlar del tema va ser en uns termes que no em van agradar gens perquè gairebé semblava que la cultura catalana estigués dominada per quatre poderosos als quals se’ls havia de demanar que fessin el favor de considerar la possibilitat de que podria ser que Salvador Espriu fos homosexual i que potser, si no els molestava i amb mil disculpes i sempre fidels a la gran nació catalana i sense voler esmicolar els principal interès general de la nació catalana, doncs bé que es podria tenir en consideració que seria bo tenir en compte la possible homosexualitat de Salvador Espriu sense voler amb això de cap manera anar contra tots els ideals de la nació catalana que evidentment havien de estar molt per damunt que per qualsevol interés per part d’un grup determinat.
Us asseguro que el que vaig sentir va anar més o menys com ho he narrat. Em vaig sentit que estava en terra talibana envoltat de gent fanàtica. Em van fer sentir com un irresponsable, com un poca solta, perquè jo no sabia que hi havia aquests poderosos amos de la nació catalana als quals se’ls havia de demanar permís per poder parlar de l’afectació de l’homosexualitat a l’obra de Salvador Espriu. Perquè el més important era la nació catalana i el primer que s’havia de fer veure als amos de la nació catalana que no s’anava contra Catalunya parlant de l’homosexualitat d’una figura clau de la literatura catalana.
Mai havia sentit un discurs més ranci i fanàtic ultranacionalista. El que vaig sentir venia a demanar disculpes per parlar de l’homosexualitat d’un dels símbols de la nació catalana. Volia convencer no sé a qui que parlant de l’homosexualitat no s’enfonsaria la nació catalana. El pitjor és que qui parlava devia de donar per suposat que tots els assistents també erem esclaus com ell de la nació catalana a la qual se l’havia d’adorar i per això no parava d’explicar-nos que em cap cas volia anar contra la nació catalana volent insinuar que es podria estudiar l’homosexualitat de Salvador Espriu. Suposo que al conferenciant mai se li va passar pel cap que hi ha gent que no som ultranacionalistes com ell. Perquè per ell evidentment només hi havia la nació catalana i tota la resta del món exterior del qual s’havia de defendre Catalunya. I per això ens demanava disculpes als assistents de parlar de l’homosexualitat de Salvador Espriu perquè essent un ultranacionalista era evident que s’havia de disculpar de tenir la gossadia de distreure’s en una altra cosa que no fos la causa de la nació catalana.
La veritat és que sentint el conferenciant vaig tenir la sensació com si fos un alemany en una conferència a l’Alemanya nazi on en fan sentir com un traïdor per creure que hi ha coses més importants que les nacions: les persones.
Per cert, he trobat una petita biografia a http://www.tv3.cat/elmeuavi/espriu/treballespriu.htm.
No sé pas si Salvador Espriu compartia el mateix interés que jo tinc pels homes però en el que si haguessim potser compartit és la idea que ell tenia que la guerra civil s’havia d’acabar amb un pacte entre els bàndols. Tinc la sensació que jo hagués estat del mateix parer. Jo no sé pas si en això pot influir el ser homosexual o no però en el meu cas el que m’agradin els homes em fan pensar que la guerra d’aquell temps on casi tot devien ser homes no m’hagués agradat gens, gens. Clar que si haguessin estat dones tampoc. No haguessin deixat de ser germans i germanes. Tan de bo mai més estem en cap guerra civil o mundial un altre cop. Tan de bo continuem tan afortunats com ho hem estat aquestes darreres dècades en aquesta part del planeta.
PASIKALI KASHUSBE
Hello, My Friends,
I just have read that one of us has been killed this time in Uganda. His head was beheaded and put in a letrina.
As this happened these last days, I was just celebrating with a milion people or so, a Gay Pride Parade in Madrid.
Maybe you were also celebrating your city pride parade elsewhere.
Some would blame the Uganda homophobic propaganda for this. I just would like to point out that at this right moment people from around the world are following a game with no gay players. I just say that because it is not necessary to go to Uganda to find homophobia. Football is one of the most homophobic games and nobody says anything.
Sometimes, when I read news like this one about PASIKALI KASHUSBE I want to dedicate my website to this person. But unfortunately I cannot do that because in a few days there is another person who follows the list of people being killed because of their homosexuality.
You can read more about the news at http://www.huffingtonpost.com/waymon-hudson/a-call-for-violence-answe_b_636371.html
TARRAGONA CONTRA EL CRUISING
17 JUNY: Estic superemprenyat amb el que m’acabo d’assabentar. Resulta que l’ajuntament de Tarragona vol combatre el cruising que es dóna a les zones boscoses que hi ha a costat de mar a les platges de Tarragona.
Doncs bé, un cop sabut això només he de dir-vos que no romandré de braços creuats davant d’aquest atac a quelcom que és propi del món gai i tot esperant que tots els gais de Catalunya i de les comarques tarragonines ens unim per protestar.
Mentre a Barcelona hi haurà el Pride a Tarragona no tenen una altra cosa que voler treure el cruising. Ja n’hi ha prou d’homofòbia provinciana. Prou! Ja n’hi ha prou d’una Catalunya que fa vergonya, que fa pudor, que fa fàstic. si, això és el que fa Catalunya: FÀSTIC.
Sembla que només a Barcelona o Sitges podem viure i a la resta ens hem d’amagar. DONCS NO!, DIGUEM, NO!
Ara amb els flashmob i amb Internet és possible, SI ES VOL, portar tota la força que tenim a Barcelona a Tarragona encara que només sigui un dia.
Em sembla que aniré a aquesta zona de cruising a fer un reportatge de tot el que passa.
A Holanda, fa uns mesos, a una zona de cruising d’un parc enorme van posar cartells perquè només hi anés qui volgués cruising. A Tarragona l’única ocurrència és prohibir.
No sé quan han començat a intentar aturar el cruising a les platges de Tarragona però espero que si algú s’ha sentit maltractat ho denunciï. Vull pensar que de tots aquells treballadors públics que intervenen en cap moment hi ha cap paraula o gest homòfob.
Vaig a escriure aquest mateix post en anglès i en castellà perquè els homosexuals s’ho pensin dues vegades abans d’apropar-se a aquesta ciutat provinciana, perdó capital de provincia.
4 SETEMBRE: Han passat uns mesos des de que vaig escriure el principi d’aquest post i avui aprofito per treure faltes ortogràfiques i per corregir-me a mi mateix. Això de capital provinciana ho dic per les actituds de certa gent però no pas per la ciutat de Tarragona. Tarragona, quan encara no hi havia ni cristianisme ni l’homofòbia que comporta, ja era una gran ciutat romana amb un gran mar blau.
Però no torno a aquest post per parlar de la meva estima per l’antiga Imperial Tarraco i per corregir faltes ortogràfiques. Torno a escriure en aquest post perquè el cruising a Tarragona torna a ser notícia. Acabo de veure una notícia a La Vanguardia. Según leo en este diario la gente que hace cruising son cruisers. En el artículo de La Vanguardia mencionan a un tal Joan que no entiende a que viene tanta presión policial. También mencionan al colectivo lgbt del Camp de Tarragona, H2O. Desconozco porque esta presión policial es noticia hoy cuando ya hace tiempo que empezó como lo demuestra que este post se originó por ello en un 17 de junio.
Vaja, estic molt cansat. Veig que he fet una pífia i barrejo llengües! Ja ho corregiré algun dia. Segueixo pensant que això de voler frenar el cruising no ho veig bé ja que per Tarragona, Reus o Salou o Valls, si dos xicots van junts de la mà se’ls insulta o apallissa. Cosa que no passa amb els heterosexuals. Això vol dir que els homosexuals ho tenen difícil per fer vida normal a Tarragona i voltants i per això cerquen llocs on són lliures. Bé, seguiré informant-me de que passa. Suposo que el cruising mai serà declarat per l’Unesco patrimononi immaterial de l’humanitat … però és quelcom propi dels gais i se’ns han de respectar les nostres tradicions. Jo estic d’acord en que hi hagi matrimoni gai perquè hi ha gais que els agrada imitar allò que fan els heterosexuals i es volen casar. Però jo crec que allò més original del món gai és el cruising. Els heterosexuals no tenen llocs de cruising tal com nosaltres els tenim. Som com som i hem de lluitar per allò que ens és típic. El cruising no potser que sigui perseguit. Si algú es molesta que posin uns cartells anunciant que és zona de cruising i advertint del que hi ha. També podrien posar cartells dient coses com “gai i guarro? si us plau, no ens embrutis a tots: fes servir les papereres” I que posin papereres. Quin problema que hi ha per fer això? L’homofòbia de la societat? Doncs llavors que ens deixin en pau!
El dia que una parella homosexual es pugui donar un petó en qualsevol, repeteixo en qualsevol, cafeteria de Tarragona llavors estic disposat a entendre que hi hagi gent que no vegi bé el cruising. però mentrestant el meu suport al crusing no defallirà. I no em falten forces per no defallir. Només cal que em recordi que en qualsevol, i dic en qualsevol, cafeteria de Tarragona una parella heterosexual es pot donar un petó. Mentre això passi pels heterosexuals i pels homosexuals sigui tot el contrari el cruising s’ha de respectar. O que volen aquesta gent, maldonar-nos per cul no només a ciutat sinó també a tot arreu? Ja n’hi ha prou d’homofòbia, collons!
