GAY.CAT
web personal de gay.catארכב עבורPINK CORNER
GAY.CAT VISITA EL PINK CORNER
El dissabte 18 d'abril de 2009 GAY.CAT decideix, per primer cop, visitar el PINK CORNER del Saló de Turisme. Per a passar desapercebut i que ningú el reconegui decideix disfressar-se i ho fa de travesti amb cabells de color ros platí i amb els llavis pintats de color pink. D'aquesta manera podria passejar calmadament sense que ningú se n'adonés de la meva presència. Vaig pujar l'Avinguda Maria Cristina tot mirant el Palau Nacional tot recordant tot el misteri subjagador que l'envolta i a mig camí vaig entrar al recinte del Saló del turisme tot passant per una gran plaça amb l'escultura d'un home ben fornit. Vaig anar cap al recinte 2 i envoltat de destinacions catalanes vaig cercar allò que ja l'any passat m'havia perdut: el PINK CORNER. Justament en un racó del pavelló vaig adonar-me que hi havia arribat al PINK CORNER gràcies a un globus enorme de color rosa que tocava sostre.
A la imatge de dalt el podeu veure dins del muntatge que he fet. La veritat és que fer la foto d'aquest globus és una de les coses més atrevides que he fet a ma vida. Però GAY.CAT volia deixar clar que hi havia anat al PINK CORNER i que menys que tenir una foto amb un globus més gran i més bonic de tot el Saló de Turisme.
Quan ja vaig veure, doncs, el PINK CORNER, em vaig dir, ENDAVANT! … com aquell que es llança al mar en un dia de gener i no pas a l'hemisferi sud.
Vaig caminar poc a poc, tot sentint-me molt protegit amb la meva disfressa de travesti alt i ros i em vaig apropar al primer stand que vaig trobar: TURISME D'EIVISSA I FORMENTERA. Com era un stand que estava a un racó hi tenia dos costats. Emvaig posar en el costat on no hi havia ningú i vaig mirar les propostes. A la paret hi havia una foto d'una torre defensiva preciosa. Més tard explicaré allò que vaig agafar de cada stand. El següent stand era WWW.NAVARRAFRIENDLY.COM Aquest va ser el primer lloc on vaig parlar amb el responsble de l'stand. La situació era nova i diferent. Un està acostumat a anar a llocs on l'identitat sexual pot provocar prejudici i en aquí era evident que no hi havia cap problema. Però per ser la primera vegada la situació era un xic difícil. Per sort, el noi de l'stand era molt amable i em van venir moltes ganes de marxar cap a terres navarreses. De sempre estar rebutjats a sentir-se que hi ha llocs que volen la teva visita hi ha un abisme i vaig sortir molt content. Després potser vaig estar a ASSOCIACIONISME LGTB ja que en allà teniem moltes revistes, postels diferents. Potser per qui també es trobava l'stand de la REVISTA NOIS. Vaig agafar una però, com ja he dit, del que he agafat ja parlaré més tard …
Un altre lloc on dues dones em van tractar molt amablement va ser al PROGRAMA LGTB GENERALITAT DE CATALUNYA I CONSELL NACIONAL LGTB. Els papers que em van donar potser podrien fer a GAY.CAT en ser advocat LGTB ja que els papers parlaven de lleis i drets. Potser al costat hi havia AJUNTAMENT BARCELONA -DIRECCIÓ DRETS HUMANS.
Al programa de ma no surt però si en altres llocs i de fet al PINK CORNER si que hi havia un stand de la revista ZERO de la qual us parlaré també més tard. A prop d'aquest stand hi havia un stage i després crec que hi havia ILGTA que jo vaig confondre amb l'ILGA.
Un dels moment més romàntics i va ser la visita a ENTE DE TURISMO CIUDAD DE BUENOS AIRES. En aquí el noi que em va atendre, que em va recordar a un ballador de Tango, tenia un accent completament argentí i jo crec que devia venir d'Argentina perquè encara que a Barcelona hi hagi molts argentins no sempre parlen amb un accent tant d'allà. Des d'aquest post vull mostrar el meu amor per la gent de Buenos Aires i no seguiré per no posar-me més nostàlgic. Ja us parlaré de les guies que em va donar. L'stand de GRAN CANARIA era un dels pocs stand que tenia visites a més de la meva. No ho he dit però el PINK CORNER sembla un lloc molt buit mentre fora del PINK CORNER hi ha famílies amb els seus nens i nenes. A l'stand mencionat hi havia molta informació i molt bona sobre Mas Palomas, incloent-hi uns quants circuits amb bicivleta. Un altre stand es deia TURISMO DE VIENA i vaig agafar uns quants papers. L'stand d'EUSKADI tenia una foto màgica amb dos nois junts i de fons el Kursaal il.luminat amb els colors de la bandera gai. Genial! Per desgràcia en el moment que vaig passar no hi havia cap basc a l'stand com passava al del costat AYUNTAMIENTO DE BENIDORM TURISMO. Però de tots dos vaig afagar llibrets per comentar.
Abans vaig passar per AXEL HOTELS on no vaig parlar res perquè tampoc ho hagués fet en un stand que es digués HOTEL ARTS. Aquest stand era més gran que la majoria dels altres – i tenia un llit i tovalloles, etc. Donava a una espècie de placeta on hi havia una espècia de sofàs o seients molt fashion i fins i tot dos llits. Ja us comentaré els seus papers. També hi havia l'stand TURISMO DE MADRID i mirant els seus llibrets, guies, etc era evident que Madrid és un lloc emblemàtic de la movida … gay! També hi havia un stand que es deia BAKALA i que tenia un poster tipus còmic i on hi havia un ambient molt casual. Vaig agafar papers també de l'stand AEGAL i a prop del de ZERO potser hi havia el d'ACEGAL. Vaig torbar a faltar un bar gai dins del Pink Corner per poder-hi seure i prendre alguna cosa.
Seguidament us parlo dels llibrets, revistes, fliers, etc que vaig anar recollint en la meva primera visita al PINK CORNER.
Bé, ara començo a comentar llibrets, guies i revistes relacionades amb els stands del PINK CORNER. Començaré amb ZERO. Llegint-la la veig com si fos un ELLE però en comptes d'anar destinada a la dona va destinada al món gai tot tenir un gran part reivindicativa. A l'igual que no tota dona se sent identificada amb ELLE no tot gai es deu sentir identificat amb ZERO. La revista està plena de publicitat, sobretot, de productes de bellesa al igual que passa amb ELLE, etc. Llegint-la GAY.CAT la veu amb millors ulls que anteriorment i creu que si hi ha un ELLE també pot haver un ZERO.
També he tingut a les man la revista QTRAVEL de la qual m'ha agradat la qualitat de les seves imatges. Encara l'he de mirar més a fons.
Un del llibrets més interessants que he agafat es diu TURISME LGTB i està en uns quants idiomes. En aquest llibre un troba llocs LGTB del país. També hi ha la guía turística oficial LGTB de Barcelona de BARCELONA TURISME. A l'edició del 2008, que és la que vaig agafar, surt un noi al famós banc gaudinià del Park Güell. Una foto on es junta dues belleses.
També he agafat fliers sobre un creuer gai. Hi ha alguns llibrets fets per l'Ajuntament de Barcelona amb imatges de nois amb Barcelona com a fons i he agafat una guia.
Un flier curiós es el de www.borabora.cat que sembla estar relacionat amb les Canàries però amb domini .cat (de fet potser han tingut algun problema perquè no puc visitar el web de gay cruise. Si els han tret el domini perquè no estava en català és una llàstima perquè GAY.CAT els hi podia haver traduïut per així tenir un altre web .cat de temàtica gai, que n'hi ha molt poques! Cercant per Internet he trobat el video de dalt i el web http://www.gayromeo.com/gaycruiseboat que suposo que no té realació amb www.borabora.cat ) Hi ha uns fliers petits en els que posa www.suspirosenlaciudad.com Respecte al creuer gai tinc diferents fliers. El creuer comença el 28 de maig i acaba l'1 de juny. Els llocs per on passa el creuer són Barcelona, Marseille i Eivissa. El vaixel es diu NAVIGATOR OF THE SEAS. Podeu visitar www.ambientravel.com i també www.bearcelona.org
La saleta per seure que dic que era tan fashion té un mobiliari de www.organicastudio.com de Màlaga.
Un dels fliers começa amb el text INDEPENDENCE WEEK Sitges 7th-13th September 2009 (el web és www.bearsitgesclub.org )
Al PINK CORNER també em vaig fer amb el DECÀLEG DEONTOLÒGIC per als professionals dels mitjans de comunicació fet per 'INFOGAI.
De Madrid vaig agafar el PLANO GAY MADRID 08/09, un flier que diu MADRID PRIDE 2009 i MADO 09 amb dates 25th June-5th July. D'aquí veig que la Manifestación Estatal del Orgullo LGTB 09 serà dissabte 4 de juliol. També tinc un flier on posa MR GAY PRIDE ESPAÑA i www.mrgaypride.es Un dels fliers que estic més content d'haver agafat és un en el qual està dibuixada CARMEN DE MAIRENA. És l'artista invitada el 30 d'abril a la SALA FLAMINGO i el dresscode és FERIA DE ABRIL. Si algú està a Madrid ja sap on anar-hi … o no. El NiñoFixo està com a dj junt a Luis V.
Un altre fulletó es de l'Ajuntament de Barcelona i diu OFICINA PER LA NO DISCRIMINACIÓ ( www.bcn.cat/dretscivils )
ODISEA EDITORIAL també tenia un fulletó. Entre els seus llibres hi ha LOS FRUTOS PROHIBIDOS de ANTONIO GARCÍA CÁNOVAS, guanyador del X PREMIO ODISEA. El sew web és www.odiseaeditorial.com Podeu veure el llibre ESTOY PREPARADO de Khaló Alí on llegeixo "ser árabe y homosexual te puede afectar toda una vida". O Historia de un Porn Star de Martin Mazza.
Altres fliers són els de www.bookingay.com en forma de postal i WORLDOUTGAMES que es celebraran a Copenhagen ( www.copenhagen2009.org ) També vaig agafar un fulletó que deia GUIA DE L'ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES DE GAIS I LESBIANES (AMPGIL) amb el web www.ampgil.org
A més de la GUÍA QUEER DE VIENA en castellà també tinc fliers com un que diu BARCELONA ENS ENTÉN? (expressa la teva opinió a http://barcelonaensenten.wordpress.com ) on hi ha una B i un ? junts.
QUÈ VOLS DEL MOVIMENT GAI? es pot llegir al fulletó de www.colectiugai.org (ja he parlat diverses vegades de l'estima que GAY.CAT té al seu bar del Passatge Valerí Serra, 23, al Gaixample però tot el contrari de la resta de llocs chics d'aquesta zona). Un flier té parelles dibuixades i el web és http://donamesdona.terrassa.net
LA GUÍA LGTB DE SAN SEBASTIÁN és una petita joia.En ella es veuren parelles de gais i de lesbianes en diferents llocs emblemàtics de Donosti. Des d'aquí dono l'enhorabona als creadors d'una guia molt entranyable i ben feta.
DE Benidorm vaig agafar un fulletó que posa 365d. 24 h. OPEN on OPEN suposo que vol dir TOLERANT. El web és www.benidorm.org
He de dir que també hi havia el SHANGAY però que no el vaig agafar perquè ja l'havia llegit i ocupa molt. No vaig veure el gaybarcelona o barcelonagay que mai sé quina és quina. Acabo amb allò més graciós que he trobat i que es diu SOL.LICITUD D'APOSTASIA MARICA I EXERCICI DEL DRET DE CANCEL.LACIÓ. A la part dibuixada es veu algú que l'església vol cremar a la foguera i aquest es pixa en el foc.
Amb aquesta pixera acabo el post número 200 de GAY.CAT en aquest bloc de wordpress.
PINK CORNER: DUBTES
Acabo de veure el PINK CORNER a un video de LA VANGUARDIA http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53684327374&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=1&SUBORDRE=3&TEXT=
i hi ha quelcom que no m'agrada. El que he vist a les imatges ho he trobat artificial, fred i massa fashion. Ho sento, pero jo no em sento gens identificat amb la manera que esta muntat. El ser gai no vol dir que un sigui fashion i em sap greu que la imatge de gais i lesbianes que es doni sigui aquesta. Em sembla que seria molt millor que en comptes de fer un PINK CORNER es fes un PINK TOO … Seria posar al costat de cada proposta turistica a la fira un globus pink si aquesta proposta tenia quelcom gay-friendly. El PINK CORNER sembla mes be un lloc RICH-GAY-FRIENDLY que simplement gay-friendly. GAY.CAT te dubtes de si el PINK CORNER millora la visio de la gent lgtb a Barcelona o mes be dona la sensacio de ser gent amb diners i que vol viure separada de la resta. M'agradaria sentir veus positives sobre aquest PINK CORNER. Ara per ara, l'unic que veig es gent gai o no gai que vol fer negoci amb els gais adinerats. Hi ha molts gais que estan a l'atur, que no son fashion que mai s'allotgarien a l'Hotel Axel i tanmateix les nostres institucions promocionen llocs com el PINK CORNER. No s'esta jugant amb la imatge del col.lectiu gai i lesbic? Be, sembla que tothom passa …
GINA BURDEL
Gracies al meu malson sobre el Pink Corner que relato a Black Corner he pogut saber de Gina Burdel i aqui us poso un viedo amb un colorit i musica molt romantic:
En aqui teniu un altre video amb una acompanyant:
I en aqui cap a Miss:
Recordeu que Gina Burdel actuara el dijous 16 a les 19.15 al Pink Corner
BLACK CORNER
Per segon any consecutiu, el Salo de Turisme de Barselona incloura una oferta exclusiva pensada per la comunitat negra. Cada any son mes els expositors que tenen en compte l'importancia del diner negre*.
El Black Corner te una gran catifa negra i en ella hi ha diverses comunitats i paisos oferint black-friendly destinations.
GAY.CAT va fer l'any passat una entrevista al Salo de Turisme de Barselona i aquestes van ser algunes de les respostes:
"M'encanta el Black Corner. Es un lloc on el fet de ser negre no es cap problema sino tot el contrari. Mentre als stands de fora del Black Corner sempre tinc el dubte de si les destinacions que m'ofereixen m'acceptaran si em mostro com negre, aqui al Black Corner se que trobare llocs on m'estan esperant".
GAY.CAT va trobar que no tota la comunitat negra estava d'acord amb aquesta gran oportunitat de fer-se visibles i hi havia alguns que inclus s'oposaven a aquesta gran oportunitat que els oferia una societat majoritariament blanca. Aixi, un noi que curiosament se semblava moltissim a GAY.CAT (en comptes de tenir la casa rosadeta la tenia moreneta) se'm va acostar i em va dir molt indignat:
"Els negres estem tan acostumats a ser discriminats en aquesta societat majoritariament blanca que el fet que algu se'n recordi de nosaltres i ens faci un lloc especial pot semblar molt bonic pero de fet es una vergonya. En primer lloc perque aquest lloc que ens munten ho fan moguts perque el nostre poder adquisitiu es gran – un estereotip per cert – i en segon lloc tot es una vergonya perque el que s'ha de fer es que blancs i negres compartim els mateixos stands. Fer un Black Corner es institucionalitzar l'apartheid a l'igual que fa uns anys van fer amb no se quin PINK CORNER per institucionalitzar, sense adonar-se'n ni voler, l'homofobia."
Sorpres com estava que algu dins de la comunitat negra s'oposes a un lloc pensat per la comunitat negra tal com es diu al Black Corner vaig proposar-li al noi que en parlessim mes prenent alguna cosa. Hi havia dues cafeteries al Salo de Turisme, una de general i una altra al Black Corner. Li vaig preguntar que en quina volia seure. Em va dir que en cap estava comode. A la general se sentia que el miraven malament ja que era molt negre pero si anava a la cafeteria del Black Corner llavors se sentia que els negrofobs s'havien sortit amb la seva. Davant d¡aquestes paraules li vaig dir que aixo em semblava molt fort i que si no li importava podriem anar a les dues perque GAY.CAT veies aquests prejudicis i pogues escriure sobre ells. El noi va acceptar i van començar anant a la cafeteria general. En alla la majoria de gent era blanca i potser hi havia algun negre pero molt dissimulat. Deixant de banda algunes converses desagradables que es feien en una taula sobre el Black Corner i dos nois negres que seien junts a una taula GAY.CAT no va trobar res mes per mencionar. En aquesta cafeteria el noi negre em va dir que estava emprenyadissim de que s'associes ser negre a tenir diners i que no era pas veritat. Que hi havia molta gent negra que no tenia diners i que fins i tot el fet de ser negres els era perjudicial per treballar ja que s'havien de maquillar de blanc per ser acceptats.
Despres d'una bona estona contant-me en veu baixa totes aquestes angoixes ens van aixecar i van entrar al BLACK CORNER. En alla tothom semblava negre i tot era molt fashion la qual cosa contrastava amb el noi negre que no era gens fashion. Vam seure a la cafeteria, tota negra, i semblava que estiguessim en un altra mon. Estava ple de gent que no nomes era negra sino que estaven maquillats de negre per mostrar el seu orgull de ser negres. Aixo em va semblar una barbaritat pero veient com havien d'amagar la seva negror a la cafeteria general si no volien ser mirats malament ho vaig comprendre.
Li vaig dir al noi negre que ara ja podia parlar mes alt que estaven envoltants de la seva gent. El noi em va respondre que no m'enganyes. Que tant la gent de la cafeteria general com la cafeteria black tenien en comu: la seva obsessio per veure les coses nomes en blanc o negre.
Li vaig voler preguntar sobre que li semblava aixo de poder-se casar com els blancs i sobre aixo de que en alguns paisos del mon matessin els negres per simplement tenir la sospita que eren negres pero no vaig poder-li preguntar-li res mes perque em va tocar el despertador i em vaig haver d'aixecar del llit.
* En escriure aquest post he constatat que aixo de dir diner negre o blanquejar ens ho hauriem de fer mirar.
